Amb
La pell freda (2002) Albert Sánchez Piñol, que ja havia
publicat assaigs i relats breus, s’inicia en l’àmbit
novel.lístic. Es tracta d’una obra que pot considerar-se de
CF ja que transcorre en una minúscula illa del sud del Pacífic
on només hi viuen dos homes i on hi fan cap uns éssers humanoides
de CF provinents del fons marí, els “granotots” o citauca.
L’autor relaciona l’episodi històric de la guerra dels
irlandesos contra l’ocupació anglesa amb la guerra de ficció
d’un parell d’humans contra els citauca. Una història
circular sobre el patriota que s’acaba sentint estranger a la seva
pàtria i l’humà que acaba sentint-se estrany entre
els humans en una illa que és una mena de metàfora de la
pàtria.
En l’obra hi trobem ressonàncies robinsonianies de Daniel
Defoe, els universos mentals i les ambiguitats morals de Robert Louis
Stevenson, però també la mena de móns imaginats per
Conrad o Richard Matheson a Sóc llegenda. Com en aquesta obra,
hom es pregunta qui és el monstre i qui és l’enemic.
Tanmateix, la proposta de La pell freda és plenament original i
profunda ja que despulla les obsessions bèl.liques dels humans
basades en la desconfiança, la incomunicació i la por enterbolidora
de la ment. L’odi contra l’altre concebut com a bèstia.
La dialèctica ambivalent entre monstres i persones que només
podria ser trencada pel diàleg; entre la por al desconegut i el
genocidi com a falsa sortida al fracàs comunicatiu. Però
les relacions sexuals poliorgàsmiques que Aneris, la de la pell
freda, projecta en la ment dels dos robinsons els obre tot un nou món
que alhora mostra la humanitat dels citauca però deshumanitza en
certa manera els humans, els escindeix del món humà. Una
situació que els empresona entre l’amor i l’odi, que
converteix l’illa en presó, camp de batalla i paradís.
Un llibre ple de sensibilitat i sensacions, de brillants imatges metafòriques,
molt ben escrit, perfectament entenedor, entretingut però també
d’una profunditat antropològica, psicològica i filosòfica
dignes de la millor literatura de CF Soft.
Jordi
Solé i Camardons.
|