"Jordi
Solé i Camardons ha donat a conèixer un nou assaig, "Les
paraules del futur". El subtítol, "Llengües i comunicació
en la ciència-ficció", n´explicita ben clarament
el seu focus d´atenció, l´objectiu d´una anàlisi
sociolingüística i literària ben poc habitual a casa
nostra, gairebé desconeguda del tot (...) és indubtable
que la ciència-ficció és un gènere decandit
a casa nostra, per la qual cosa cal subratllar emfàticament l´assaig
de Solé i Camardons; però cal subratllar-lo, també
per d´altres qüestions: pel seu plantejament multidisciplinar
i universalista, per la seva concepció eminentment reflexiva, per
la voluntat d´adequar uns posicionaments inicialment estètics
a unes realitats científiques de caràcter sociolingüístic...
(...) l´apartat més estrictament didàctic hi sembla
introduït una mica amb calçador, obligat per la necessitat
de col.locar bona part de la nostra producció editorial en el ric
mercat escolar, perquè "Les paraules del futur..." és
un assaig no necessàriament dedicat a un públic escolar.
Fins i tot gosaríem dir que el seu nivell és superior a
l´habitual del nostre ensenyament secundari, al nivell exigible
en el context curricular i formatiu (...) Les paraules del futur, com
afirma el mateix Solé i Camardons i remarca Munné-Jordà
al seu pròleg, és "un viatge apassionant entre el passat
i el futur", un viatge apassionat per "les circumstàncies
extralingüístiques que condicionen l´ús idiomàtic",
per "les llengües artificials internacionals". Un viatge,
doncs, que poden compartir els lectors interessats per tots aquests mons:
la relació de la llengua amb la societat, les utopies de la ciència-ficció,
la comunicació en d´altres contextos socials fins ara no
viscuts... El passat i el futur no deixen de ser una bona combinació."
(Josep
Bargalló Valls: Utopies de la S.F., "Avui", 23.11.1995)
"Potser
escau que honestament declari d´antuvi que fins ara la literatura
de la qual tracta aquest interessantíssim llibre, subtitulat "Llengües
i comunicació en la ciència ficció" ha atret
ben poc la meva atenció, tant en el seu vessant literari com en
el cinematogràfic.Segons la tercera edició... del "Diccionari
de la Llengua Catalana"... és un "gènere literari
i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari
però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment
en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la ciència
i a la tècnica". Ara, l´estudi del lingüista i
sociolingüista Solé i Camardons gairebé portaria a
fer esment del llenguatge en aquesta definició, perquè,
com indica el subtítol esmentat, les llengües i la comunicació
tenen una implicació cabdal en el gènere.Llavors, també
per a un refractari com jo, la situació és tota una altra
(...) Del moment que la ciència-ficció porta a dins o d´alguna
manera les "paraules del futur", caldrà mirar-la amb
un altres ulls i posar-hi tota l´atenció. (...)em sembla
que és tota l´obra de Solé i Camardons que no ha estat
atesa com es mereixia. Em preguntaria per què si volia furgar en
una nafra que portem a l´esquena. (...) És possible que el
sentit que J.S. dóna al seu treball, tant de recerca com de divulgació,
tasques indisociables del seu pensament nacional, no sigui ben vist ni
acceptat per algun sector que es vol mirar les coses d´una altra
manera, menys compromesa amb el fet llengua-nació-autodeterminació
o ni poc ni molt disposada a comprometre-s´hi i a acceptar-lo. Aquí
rau un dels punts principals d´interès de "Les paraules
del futur", justament. (...) l´autor té un objectiu
declarat, al qual respon en tota l´obra impecablement: redescobrir
i entendre la realitat sociolingüística amb l´eina de
la ciència-ficció. Vist el llibre, aquest objectiu ha estat
assolit i fins i tot ultrapassat, perquè hi ha altres disciplines,
com la física, que poden rebre beneficis de la ciència-ficció
per a motivar-ne l´aprenentatge (...) Solé i Camardons eleva
el to del tracte amb la ciència-ficció des del moment que
n´extreu la matèria més noble, que és la seva
aportació al coneixement de les possibilitats de comunicació
humana per la paraula (...) un llibre que és tot un descobriment
i un guiatge alhora."
(Joan
Triadú. "Serra d´Or", núm.432, desembre
1995)
|