SOCIETAT CATALANA DE
CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA

Mugrons de Titani
Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial Bromera

Els que coneixen Salvador Macip i Sebastià Roig no s'estranyaran gens que dues persones amb un historial professional seriós hagin pogut crear una aventura sideral tan esbojarrada com Mugrons de titani, la novel·la guanyadora del X premi de Literatura eròtica La Vall d'Albaida.

Reconec que no em trobo entre els entusiastes de la novel·la, possiblement perjudicada pel guardó, que obre unes expectatives que no es converteixen en realitat. Perquè, i malgrat el seu nom, Mugrons de titani no és una novel·la eròtica més que de manera episòdica. En realitat es tracta d'una trepidant cursa per l'espai salvant tota mena d'obstacles que els dolents, que aquí ho són de veritat, sense dubtes, posen al trio format per l'heroïna i dues boniques joves, amb tendències lèsbiques, que l'acompanyen.

Si Valentina, nom de la protagonista, sospirava per trobar un mascle que la compensi del temps de castedat obligada per la reclusió a què ha estat condemnada per un descuit, s'haurà de conformar amb les experiències eròtiques que li proporcionen gustosament les seves comparses.

Explicat així pot semblar perfectament que parlem de novel·la eròtica, però la realitat és que el pes principal de la trama és l'aventura galàctica. Una aventura, no ens enganyem, pròpia dels típics tebeos d'herois plens de situacions límit de les quals, sempre en el darrer moment, la protagonista aconsegueix escapolir-se. Mugrons de titani hauria pogut ser perfectament una novel·la semblant als còmics protagonitzats per Modesty Blaise si no fos per una acurada ambientació plena de planetes llunyans, naus supertecnificades i races estranyes.

Malgrat un cert desencís causat per l'altura del llistó que jo hi he posat atesos els treballs anteriors dels autors, la novel·la agradarà als lectors que vulguin passar una bona estona. Per dues raons: primera, perquè la seva estructura narrativa està plenament aconseguida amb un ritme i un llenguatge bastant superiors al que és habitual i, segona, pel seu formidable sentit de l'humor. En definitiva, doncs, si no podem parlar d'obra mestra, sí que podem dir que és una novel·la totalment recomanable.

T.S.