Primer
va passar relativament desapercebut amb una trilogia ambientada al Berlín
d'abans de la guerra, més endavant van venir 'El infierno digital'
i 'Una investigación filosófica', totes dues publicades
per Anagrama; després, 'Esaú', que ara publica Edicions
62 i que recrea la llegenda del Ieti, i l'última ha estat 'A five
year plan'. Totes tres han atret els productors de Hollywood, que ja n'han
comprat els drets per transformar-les en pel·lícules taquilleres
amb Tom Cruise com un dels seus reclams. L'escriptor ens ha rebut a la
casa que té a Wimbledon per parlar d''Esaú'.
- Mari
C. Sánchez: 'Esaú' narra les aventures d'un grup de científics
americans a les muntanyes de l'Himàlaia, on descobreixen restes
de vida del Ieti. ¿Com va sorgir la idea d'escriure sobre aquest
ésser llegendari?
- Philip
Kerr: Primer, perquè volia escriure un llibre totalment diferent
a l'anterior. No m'agrada escriure sempre sobre el mateix com fa John
Grisham. La meva novel·la anterior, 'El infierno digital', tenia
com a protagonista un edifici ultramodern, així que vaig pensar
que el protagonista d'aquest següent llibre havia de ser un ésser
viu. Segon, volia escriure sobre els orígens de l'espècie
humana, sobre els orígens de l'home. I tercer, la narració
la volia ambientar en una muntanya. Així, se'm va acudir escriure
sobre el Ieti.
- M.C.S.:
Al llarg de tota la narració es va oferint al lector informació
sobre els suposats orígens de l'home des de la vessant biològica.
¿Són totes aquestes dades reals o són imaginàries
com la resta del llibre?
- P.K.:
No, no. Són dades reals. Quan començo a escriure sobre un
determinat tema, sempre m'agrada que hi hagi una base de realitat i per
escriure sobre aquesta realitat sempre tracto de documentar-me tant com
puc. En el cas d''El infierno digital', em vaig fer un tip de llegir sobre
arquitectura del segle XX. Amb 'Esaú' volia escriure sobre els
orígens de l'home; aleshores em vaig empassar molts llibres de
biologia que parlen de temes com l'ADN, el darwinisme, l'evolució
de les espècies...
- M.C.S.:
¿Per aquest motiu, doncs, la seva narrativa és una barreja
entre els fets més contrastats i la imaginació més
desbordada?
- P.K.:
Sí. Crec que és una barreja molt interessant perquè
el lector, a més de poder evadir-se amb les històries fantàstiques
que explico, pot adquirir coneixements. Amb els meus llibres es pot aprendre
i somiar a la vegada.
- M.C.S.:
Philip Kerr no és l'únic escriptor interessat en el passat
més remot. Michael Crichton va demostrar també el seu interès
amb 'Parc Juràssic' i John Darnton ha escrit 'Neandertal'. ¿Per
què creu que aquests temes estan despertant tant d'interès,
no només entre els escriptors, sinó també entre els
lectors?
- P.K.:
Perquè la gent vol saber quins són els seus orígens.
Fa uns anys, la religió encara tenia molt de poder i coaccionava
la gent. No deixava que l'home pensés lliurement sobre qui era,
d'on venia, cap a on anava, etc. Però ara que la religió
ja no té tanta influència, la gent es fa preguntes, té
curiositat, vol saber més coses sobre els seus propis orígens
i els de la Terra.
- M.C.S.:
Evidentment, vostè no creu en Adam i Eva.
- P.K.:
Això de la teoria d'Adam i Eva són ximpleries. Qualsevol
que hagi llegit els llibres que Darwin va escriure sobre l'evolució
de l'espècie humana i tingui dos dits de front, no es pot creure
aquest conte d'Adam i Eva, i encara menys a finals del segle XX.
- M.C.S.:
¿Tampoc no creu en muntanyes sagrades, oi?
- P.K.:
No, no. Tampoc crec en totes aquestes ximpleries que s'inventen les religions
de muntanyes sagrades i llocs sagrats.
- M.C.S.:
¿Per què va decidir ambientar part de la narració
d''Esaú' a la muntanya Machupachare, una muntanya que els hindús
consideren que no pot ser escalada?
- P.K.:
Perquè actualment hi ha el sentiment i l'actitud de pensar que
en el nostre planeta ja no queda cap lloc per descobrir, que tot està
explorat. Però no és veritat. A la Terra encara hi ha moltíssims
llocs per veure que encara no han estat descoberts a causa de les creences
i de les imposicions que els mateixos homes s'han inventat.
- M.C.S.:
Quan l'expedició del seu llibre està escalant el Machupachare
a la recerca del Ieti, al peu de les muntanyes, l'Índia i el Pakistan
estan iniciant una guerra nuclear. ¿És per posar-hi encara
més polèmica?
- P.K.:
No, no més polèmica. Vaig escriure això perquè
no crec que estigui tan lluny de la realitat. Quan vaig estar viatjant
per aquella zona vaig veure l'ambient que hi havia a la frontera entre
els dos països. I fa pocs dies tots els diaris parlaven de les proves
nuclears que s'estaven realitzant a l'Índia. Espero equivocar-me,
però no crec que vagi molt mal encaminat.
- M.C.S.:
Philip Kerr es va donar a conèixer com a escriptor amb la trilogia
'The Berlin Noir', formada per les novel·les 'March Violets', 'The
Pale Criminal' i 'A German Requiem', totes elles ambientades en el Berlin
d'abans de la guerra i totes elles protagonitzades per un detectiu anomenat
Bernie Gunther. A partir de llavors, va canviar completament d'estil i
de temàtica. Per què?
- P.K.:
Perquè no volia escriure únicament novel·les de crim
sobre espies i detectius. És molt avorrit. Vaig escriure'n tres
perquè després d'acabar la primera em van oferir escriure'n
dues més protagonitzades pel mateix personatge, però quan
les vaig acabar ni se'm va passar pel cap escriure de nou un altre llibre
del mateix estil. Com a escriptor vull sentir-me lliure per escriure allò
que vulgui, com feia abans quan no tenia cap editorial.
- M.C.S.:
¿Què escrivia abans de ser publicat?
- P.K.:
Abans de ser publicat, entre els quinze i els trenta anys, vaig escriure
cinc novel·les sobre temes molt diferents. A mi m'agraden molt,
però cap d'elles és publicable.
- M.C.S.:
Per què?
- P.K.:
Perquè no crec que tinguin el nivell. Cap escriptor crec que tingui
el nivell per ser publicat amb les seves dues, tres o quatre primeres
novel·les. O almenys ningú ho hauria de fer.
- M.C.S.:
Home, una sèrie interminable d'escriptors, com per exemple Joseph
Heller o Alan Sillitoe, no només van publicar la seva primera novel·la,
sinó que aquestes van tenir un èxit mai més aconseguit
amb cap altre dels seus llibres.
- P.K.:
Sempre hi ha excepcions.
- M.C.S.:
Abans de dedicar-se únicament a escriure, vostè va exercir
d'advocat. ¿Per què no ha escrit mai una novel·la
que reflecteixi aquest món?
- P.K.:
Perquè l'odiava. Jo sempre havia volgut ser escriptor, des que
vaig començar a llegir. Però quan em vaig fer gran, vaig
haver d'anar a la universitat, estudiar una carrera, trobar una bona feina,
etc. Però ni m'agradava la feina, ni els meus companys de professió
ni res. Per això, l'endemà d'aconseguir el meu primer contracte
per escriure la meva primera novel·la, em vaig acomiadar. Quin
alliberament!
- M.C.S.:
Després de la trilogia de Berlín es replanteja la seva direcció
literària i escriu 'Una investigación filosófica',
una novel·la totalment diferent a les anteriors.
- P.K.:
Sí, si Bernie Gunther s'hagués convertit en el nou James
Bond i m'haguessin ofert molts calés per continuar amb la saga,
potser ho hauria fet. Però com que Gunther va passar mig desapercebut,
ho vaig deixar estar.
- M.C.S.:
¿Va ser, doncs, per una qüestió de diners?
- P.K.:
Sí i no.
- M.C.S.:
¿Creu que va prendre la decisió correcta, si més
no pel que fa a la possibilitat de fer diners?
- P.K.:
Sí. He tingut sort perquè les meves tres últimes
novel·les, 'El infierno digital', 'Esaú' i 'A five year
plan' han estat comprades per convertir-les en guions cinematogràfics
i m'han pagat molt bé.
- M.C.S.:
Amb la seva última novel·la, 'A five year plan', ha tornat
a canviar de temàtica i d'estil. És una novel·la
amb un llenguatge molt directe, amb molts diàlegs, molt ritme i
poques descripcions. Ambientada als Estats Units, narra la història
d'un gàngster de classe baixa. Una història molt a l'estil
d'Elmore Leonard.
- P.K.:
Sí. Completament. Leonard és un dels meus ídols i
sempre havia somiat escriure una novel·la semblant a les seves,
ambientada als Estats Units.
- M.C.S.:
Precisament ha estat molt críticat el fet d'haver ambientat la
seva novel·la als Estats Units.
- P.K.:
Aquí, a la Gran Bretanya, on els crítics literaris són
una mica estrets de mires, es pensa que per ser escocès no puc
crear un personatge americà.
- M.C.S.:
Shakespeare va ambientar l'acció de les seves obres a Itàlia,
Egipte...
- P.K.:
I mai va visitar cap d'aquests països. Però ho va fer utilitzant
la seva imaginació, la llibertat més important que ofereix
la literatura. Però a mi em critiquen per un altre motiu. ¿Vol
saber quina és la veritable raó de tanta crítica?
- M.C.S.:
Quina?
- P.K.:
L'enveja.
- M.C.S.:
Enveja, per què?
- P.K.:
Perquè estic guanyant molts diners. I aquí això està
molt mal vist. A la Gran Bretanya, encara, per ser escriptor has de ser
com Virginia Woolf o Cyril Connolly, que rebutjaven els diners perquè
deien que embrutaven el seu art. Aquí, en aquest aspecte, encara
tenim una mentalitat del segle XIX. Som provincians. Com en el tema de
ser escriptor anglès, escocès o gal·lès. Cada
vegada que vaig a Escòcia, on vaig néixer, em pregunten
el mateix: "Vostè es considera un escriptor escocès?
- M.C.S.:
I vostè què contesta?
- P.K.:
Doncs que no. Jo no vull ser un escriptor escocès i escriure sobre
Escòcia i per als escocesos. Jo vull escriure per a tot el món.
©
28/05/98 AVUI. Tots els drets reservats.
|