L'autora
Rosa Fabregat és una de les escriptores deganes de la nostra ciència-ficció.
Avançada al seu temps, ha escrit vàries obres on el clonatge
hi juga un paper molt important. Poeta vitalista, autora compromesa, Fabregat
compagina l'escriptura de contes i novel·les amb les tasques de
coordinació a la junta de la SCCFF.
- Jordi
Solé: Quan i on vau néixer?
- Rosa
Fabregat: A Cervera (La Segarra), el 3 de febrer de 1933.
- J.S.:
Quants llibres de CF heu publicat fins ara?
- R.F.:
Les novel·les 'Embrió humà ultracongelat núm.
F-77' (1984) i 'Pel camí de l'arbre de la vida' (1985), que formen
un díptic. Van ser reeditades en el volum global 'La dama del glaç'
(1997). També he escrit la novel·la 'Francina i la providència'
(1995).
- J.S.:
Quina és la vostra definició de ciència-ficció?
- R.F.:
Una especulació literària d'un fet o circumstància
(aparentment insòlits per als lectors) que entra dins del camp
de la ciència en totes les seves branques, i de la tecnologia,
tractats tant amb rigor científic com literari. La CF pot ser una
manera de familiaritzar els lectors en els nous descobriments, acostumar-lo
a les noves terminologies de la biologia, de la medecina o l'astrofísica.
Passo de llarg per les obres destinades a adults que, amb el nom de CF,
són infantilisme pur, amb una manca total de rigor científic
i abusant de l'etiqueta s'hi colen arguments militaristes, racistes, colonialistes…
Els personatges són plans, sense contorns, i massa sovint hi ha
una barreja de trons i llampecs, armes i gent amb crits histèrics.
Surts del cinema o acabes (si l'acabes) el llibre amb la sensació
que, una vegada més, s'ha abusat de la teva ingenuïtat.
- J.S.:
Dins quina línia de la CF us inclouríeu?
- R.F.:
La que especula sobre la genètica i la biotecnologia.
- J.S.:
Quins llibres catalans de CF us han agradat especialment?
- R.F.:
'El mineral 202' (1997), de Montserrat Canela. 'Hug i Adelaisa' (1994),
de Montserrat Galícia. 'El llibre de tot' (1994), d'Antoni Munné-Jordà.
'Els silencis d'Eslet' (1996) de Jordi Solé i Camardons.
- J.S.:
I llibres no catalans?
- R.F.:
'Un món feliç', d'Aldous Huxley. '1984', d'Orwell. 'El segle
primer després de Beatrice', d'Amin Maalouf i 'La porta del mur'
d'H.G. Wells.
- J.S.:
Un títol fonamental que no hagi estat traduït a la nostra
llengua.
- R.F.:
'El planeta dels simis', de Pierre Boulle, o '2001, una odissea espacial',
d'Arthur C. Clarke.
- J.S.:
Quins dels últims films de CF us han deixat un bon record?
- R.F.:
'Gattaca'.
- J.S.:
Quines temàtiques explotades per la CF us interessen més?
- R.F.:
Les que especulen amb la ciència, la filosofia i la possible vida
en altres planetes.
- J.S.:
Quin invent de CF us ha cridat més l'atenció?
- R.F.:
La màquina del temps, de Wells.
- J.S.:
Quin és el pitjor món imaginat pels escriptors de CF?
- R.F.:
El món fatídic i alhora impressionant dels estimats Poe,
Kafka i Lovecraft.
- J.S.:
A quin planeta de CF aniríeu a viure? Per què?
- R.F.:
A un planeta ple de llum i de vida, on es desconeguessin la guerra, la
fam, el desamor, el dolor, la violència… Un planeta tan bell
com el nostre, però amb uns éssers que sabessin practicar
el que anomenem drets humans. Un planeta, ara per ara, utòpic,
però que pot arribar a existir. De tota manera m'estimo massa la
Terra. Sé que no l'abandonaria mai. Sóc optimista, crec
en els éssers humans. Potser algun dia aquest planeta imaginat
serà la Terra.
|