Cinquanta
anys després de la mort del mestre Fabra, la llengua catalana s'utilitza
amb tota normalitat per parlar de zombis golafres, de heavy-metal i psicòpates,
de llangardaixos radioactius i ronya televisiva, de porcs amb superpoders
i enterramorts folladors. La caspa, la psicotronia i la sang i fetge conformen
tres dels pilars bàsics d'alguns fanzines i revistes efímeres,
fetes, sobretot, amb ganes de divertir-se.
Sense
saber-ho, aquests fanzines entronquen amb els relats fantàstics
modernistes i els drames rurals, on ja hi havia psycho-killers potents.
Posats a buscar-los parents, també lligarien amb l'escatologia
i les verdors vallfogonianes o amb el setmanari Papitu. La mixtura actual,
a més a més, beu a raig del cine, dels còmics, de
la tele, de Bola de Drac i el Doctor Slump, de Quentin Tarantino i Roger
Corman, de Quim Monzó i Bukowski. Un còctel deliciós
i salvatge.
El
degà dels fanzines de ciència-ficció, psicotronia
i hemoglobina es diu Tal i el fabriquen a Sabadell. Amb set números
de vida, Tal té un tiratge gairebé artesanal -entre 50 i
100 exemplars fotocopiats, cada primera edició-. El primer número
va néixer l'octubre de 1994. Els seus impulsors eren el col·lectiu
Trashmovies, un grup d'estudiants aficionats a veure pel·lícules
gore i fantàstiques. Posant en pràctica la teoria del do-it-yourself,
els joves van rodar un curt anomenat '666'. Els va sortir una cosa plena
de sang i assassinats violents, ambientada en un bosc feréstec.
Marc
Zulet, un dels components del combo sabadellenc, recorda: "Aquest
primer film va suposar la despesa més gran que hàgim fet
mai en material. Hi vam invertir unes 20.000 pessetes, en braços
de làtex i altres artefactes, que hem anat aprofitant en les produccions
següents." Amb l'excusa d'aquesta opera prima, el col·lectiu
va muntar una sessió de cinema fantàstic, on també
es va presentar el primer fanzine.
Des
de llavors, Tal ha continuat donant tombs erràtics, apareixent
i desapareixent com el monstre del llac Ness. Això ha fet que,
durant alguns intervals, hagi tardat quasi un any a ressuscitar. Per sort,
el fil de la continuïtat s'ha reprès des del número
5 i, de mica en mica, s'han millorat el disseny i la maquetació.
Hi podem trobar reportatges sobre Godzilla, homilies a Ed Wood i Peter
Jackson, o entrevistes al director John De Bello, artífex de l''Atac
dels tomàquets assassins'. Tot, això sí, escrit en
un estil amè i sense manies. Per cert: el dibuixant oficial de
Tal, Àlex López, ha agafat uns quants còmics i els
ha compilat en el fanzine Rar. De rar, ja ho és i va per la segona
edició.
L'últim
número de Tal, el 7, es va presentar en el passat Saló del
Còmic. Per aconseguir-lo haureu de capbussar-vos en llibreries
especialitzades, o escriure a l'apartat de correus 2.104, de Sabadell,
i demanar-lo. Si sou cibernautes, ho teniu molt més fàcil.
Passeu-vos per la seva pàgina internètica i feu la comanda.
Un
dels altres fanzines casposos i malaltissos es diu Dinamo. Apareix des
de la tardor de 1996 i l'edita l'anomenat Grup Freaks. Fins ara, n'han
publicat sis números (un d'ells doble). Darrerament tiren cap als
exemplars monogràfics -cinema fantàstic, H.P. Lovecraft,
invasions extraterrestres-. L'últim número, aparegut durant
el Saló del Còmic, està dedicat al Monstre de Francostein.
Allí, el dictador gallec queda reconvertit en un titella recosit.
Relats, articles, acudits, caricatures i un fulletó col·leccionable,
titulat 'El Realçamientor', es cuiden d'escarnir-lo a discreció.
Salvador
Macip, un dels freaks del col·lectiu homònim, assegura:
"La fórmula Dinamo aposta per barrejar la ciència-ficció
i l'humor, donant molt joc a la presència de dibuixants com Gallardo,
Brocal, Monteys, El Persas o Lluïsot, per dir-ne alguns. Aquesta
presència, la dels dibuixants, ajuda a fer que el producte es vengui
més enllà de l'Ebre."
Els
tiratges de Dinamo oscil·len entre els 300 i els 500 exemplars,
que es distribueixen per llibreries de Barcelona. El best seller ha estat
el número dedicat a H.P. Lovecraft, ara mateix esgotat. "Els
públics català i valencià ens permeten sobreviure.
Fins al quart número no vam començar a cobrir les despeses.
A més, estem tan malalts que el poc que guanyem ho invertim en
el següent número." Igual que els seus companys de Tal,
Dinamo també volta pel ciberespai. És clar que si això
dels e-mails us va gran, proveu si hi ha algú a l'apartat de correus
22048, 08080 Barcelona.
Un
altre faneditor esforçat és Jaume García-Barzanallana
i Fibla. Aquest badaloní, collita del 1973, edita els fanzines
Indianu, Venes i budells i és el creador de Superporc, el primer
heroi català amb denominació d'origen, un dels grans triomfadors
en vendes del passat Saló del Còmic. Superporc, un garrí
que vola com un forassenyat, ja va per la tercera edició, amb 300
números venuts.
El
seu creador està exultant: "Em vaig gastar tots els guanys
en un videojoc: 'Resident Evil 2'." La confiança del creador
en el personatge és tan gran que fins i tot n'ha fet adhesius i
samarretes, d'edició limitadíssima. Els dibuixos de García-Barzanallana,
a cavall entre el manga i l'underground, van començar a veure la
llum l'any 92, dins el fanzine Indianu. Des de llavors, d'aquest només
n'han sortit quatre exemplars.
"La
filosofia és la següent -explica el dibuixant-; vaig dibuixant
historietes tot l'any i, quan en tinc un grapat, les edito." Així
de fàcil. Qualsevol de les seves obres esmentades es poden demanar
a l'autor, escrivint-li al carrer Rubí, 4; Bloc 10, 1r 1a. 08915-Badalona.
Si ho feu, demaneu-li un adhesiu de Superporc dedicat. Promet enviar-lo
amb molt de gust.
© 04/06/98 AVUI. Tots els drets reservats.
|