El darrer manuscrit
Montserrat Galicia
Ed.La Galera
Col·lecció: "El corsari", 67
El darrer manuscrit és una obra de ciència-ficció. Ambientada al planeta
d'Acri, explica en primera persona les aventures d'un pilot que coneix
una enigmàtica dona, Eva Barin, que contracta els seus serveis per transportar
unes misterioses maletes a una ciutat llunyana.
Tots dos emprendran un perillós viatge pel desert d'Acri fins als baixos
fons de la ciutat. Ell tractarà d'aclarir l'entrellat, tot escrivint el
manuscrit.
Ara
és l'hora, somiadors
28 projectes divins per ensorrar-nos en l'èxit
Òscar Pàmies Bayerri
Edicions La Campana
Ha arribat l'hora de l'ara si que toca. Després d'anys de pujolisme
pragmàtic, cautelós, d'anar a pams i de mirar la pesseteta, ha arribat
l'hora que tots els catalans, absolutament tots, compartim l'embadocament
feliç, la rauxa sense límits que ens va proposar l'alcalde barceloní:
"No tingueu por de somniar".
Òscar Pàmies Bayerri i el seu equip d'enginyers i tècnics (sense
títol, però tampoc en tenia el Creador del Món) s'han llançat a
somiar amb una ambició desconeguda, deixant enrera la ridícula modèstia
dels fòrums i dels ruquets al cotxe.
Ara veurem obres portentoses, projectes que ens portaran a la reconstrucció
faraònica del país. No ens estarem de res. Convertits en ciutadans
divins -no com els d'aquella "gauche" ja superada-, els catalans
podrem caminar sobre les aigües, guanyar el Premi Nobel i el Festival
d'Eurovisió i conduir per l'Autopista nacional ben borratxos i sense
risc.
Una furtiva làcrima relliscarà per la nostra galta quan veurem,
finalment, una Catalunya independent. Sense haver d'acudir ni a
les armes, ni al diàleg. Només al Geni.
La
veu canina
Contes de bojos
Carles Bellver
(
Premi de Narrativa Vila dAlmassora 2004)
Brosquil
Edicions
L'autor ens
presenta els relats que componen aquest llibre com si els haguessin
escrit els pacients d'un gabinet psiquiàtric.
Podríem dir que el resultat se situa a mitjan camí
entre una petita antologia d' històries fantàstiques
i una crònica de casos clínics a la manera del doctor
Sacks. Ens hi assabentem d'aparicions i desaparicions, de trobades
improbables, confusions inversemblants, persones que de sobte es
posen a parlar en hongarès i unes altres que s'enyoren de
viure com gossos. Els lectors sens dubte hi reconeixeran l'empremta
de Perucho o de Calders, però també, potser, la de
Boris Vian o la de Julio Cortázar.
|