Fantasia
(23)
El Tolkien més reeditat en català, en més
editorials i més col·leccions, és Gil, el pagès
de Ham. Ara la reedició ha estat a la col·lecció «Proa butxaca»
(núm. 58, juny 2004). I cal tenir en compte que aquest any, el del cinquantenari
de la publicació del primer volum del Senyor dels anells, el maig hi haurà
a Barcelona una festa al mercat de la Boqueria i en altres mercats i ben
segur que es faran altres commemoracions. Dins el deixant tolkienià podem
col·locar El portal dels elfs de Herbie Brennan
(tr. Josep Marco, «Esfera», 1, Bromera, Alzira, 2004), una aventura de
fantasia, inevitablement amb el regne dels elfs en perill, de més de quatre-centes
pàgines, amb què Bromera ha inaugurat la nova col·lecció «Esfera».
* Dracs.
S'han traduït al català les Cròniques de la Dragonlance
de Margaret Weis i Tracy Hickman: Dracs de tardor,
Dracs d'hivern i ara mateix Dracs de primavera
(tr. Santi Güell. Devir Ibèria, Barcelona, abril i juliol 2004
i febrer 2005). Una obra de fa vint anys, que ha publicat la mateixa editorial
que edita els jocs, les figuretes i la resta de gadgets. Amb tots els
ingredients de l'especialitat: els temps foscos, els déus que tornen,
gnoms i elfs, dracs i herois, la reina fosca i companyia.
I han anat sortint altres trilogies amb dracs
i més o menys tolkienianes i més o menys juvenils, com Memòries
d'Idhun (volum I, La Resistència)
de la valenciana que escriu en castellà Laura Gallego García (tr. Enric
Tudó i Rialp, Cruïlla, Barcelona, octubre 2004) o la trilogia
Abhorsen, protagonitzada per noies (vol. I,
Sabriel, vol. II, Lirael) de l'australià
Garth Nix (tr. Anna Turró Armengol, La Magrana-RBA, Barcelona, 2004 i
2005). I naturalment han anat seguint altres títols de dracs, més o menys
juvenils, com ara Com ensinistrar un drac,
potser la més fresca i divertida, una mena de sàtira que figura les memòries
de l'antiheroi víking Singlot Sardina Terrible III, escrita per Cressida
Cowell i publicada per Cruïlla. O El cavaller del
drac de Cornelia Funke, amb la terra dels dracs a Escòcia amenaçada
pels humans, el jove drac Lung que ha de cercar ajuda abans de fugir cap
a l'Himàlaia, i la presència de follets, serps malignes i altres espècies
(tr. Dolors González, Columna, Barcelona, 2004).
L'aportació autòctona, a aquesta fantasia
heroica juvenil, fóra Uroc, el guerrer,
de Lluís Falp (Alfaguara-Grup Promotor, Barcelona, 2004): Un jove soldat
de l'exèrcit de l'emperador d'Amatzur emprèn un viatge per localitzar
l'Home Savi, que li pot desxifrar el somni que li farà conèixer el seu
passat; alguns dels obstacles que ha de superar són l'imperi dels Homes
de vidre, el desert de l'Infern, el bosc de l'Oblit o el poblat dels homes
d'Escuma.
I posats a fer citem aquí Aetara de Pau Faner
(Euxina, Barcelona, maig 2004), una novel·la d'aventures i viatges, amb
clans que viuen en coves i ja alguns pobles de famílies que viuen en cases,
amb amors tràgics i mites ancestrals, foners menorquins i el culte a la
Mare Terra, en un temps de llegendes i un espai mític marca de la casa,
com altres novel·les de fantasia de l'autor, tot servit amb un adequat
català de Menorca.
* Veus d'ultratomba.
En un altre vessant de la fantasia, la novel·la històrica La
veu d'Odiló de Ferran Garcia-Oliver («Narratives», 23, Angle editorial,
Barcelona, octubre 2004) és narrada per un personatge que un cop mort
torna a la vida per explicar la seva història, una odissea després de
la caiguda de l'imperi romà. I posats a parlar de difunts que saben llatí
encara podem parlar de la interessant novel·la del neerlandès Cees Nooteboom
La història següent (tr. Mariona Gratacòs,
«L'eclèctica», 113, Bromera, Alzira, novembre 2004), plena de ressons
clàssics, com les Metamorfosis d'Ovidi, en què un professor de llengües
clàssiques s'adorm a Amsterdam i es desperta a Lisboa, a la cambra on
ja havia viscut, amb la sensació que reviu després d'haver mort.(14)
* Mags.
El volum corresponent de Harry Potter de
Joanne Kathelen Rowling ha estat el cinquè, Harry
Potter i l'orde del Fènix (tr. Xavier Pàmies, Empúries, 2004),
amb el cinquè curs a l'escola de Howgarts, que per la banda de la realitat
ha donat l'epopeia d'aquell noi que en nom de la colla del Fènix va reclamar
l'etiquetatge en català i va ser perseguit per les forces malèfiques,
i per la banda de la ficció va donant més històries de màgia, com la trilogia
de Marianne Curley iniciada amb Els escollits
i La foscor (tr. Joan Siler, Salamandra,
Barcelona, 2004), la de Mary Hoffman sobre el món de Tàlia, iniciada amb
Stravaganza (tr. Rosa Borràs, La Magrana-RBA, Barcelona, 2004),
i una infinitat més, com, bastant calcada, amb nen amb poders que estudia
bruixeria, la del Llibre de les estrelles
d'Erik L'Homme (tr. Lluïsa Moreno: I, Qadehar, el
bruixot; II, El senyor Sha, Cruïlla,
Barcelona, 2004).(6)
* Prehistòrics.
Com un producte derivat del popular Clan de l'ós de les cavernes de Jean
M. Auel, n'ha sortit una versió infantil o juvenil: El clan de Peter Dickinson.
El primer lliurament és Els nens de la prehistòria (tr. Marcel Soler,
Salamandra, Barcelona, 2004), amb l'inici del llenguatge i de les llegendes.(1)
* Fantàstic adult:
Per als lectors de gènere fantàstic també val la pena esmentar que dins
el recull Setze petges, de narradors de l'Escola d'escriptura i humanitats
de l'Ateneu Barcelonès (Proa, Barcelona, desembre 2004), hi ha un conte
que podríem qualificar de fantàstic meravellós, «La
veu dels arbres» de Ferran Armengol, amb la presència d'una indígena
misteriosa i una transgressió del temps enmig de la selva tropical, i
un de fantàstic terrorífic, «On no hauria de ser»
de Glòria de Castro, amb un plat de sopa amb voluntat pròpia que arriba
a metamorfosar un personatge. I la novel·la La pell
i la princesa de Sebastià Alzamora (premi Josep Pla 2005, Destino,
Barcelona, 2005), situada al segle XVII i amb l'aire de les novel·les
europees de soldats de fortuna, però també amb ressons de Hoffmann (de
qui dins aquest període s'ha traduït Opinions sobre la vida del gat Murr:
tr. Ramon Monton, Edicions de 1984, Barcelona, març 2004) i de Guy de
Maupassant (de qui s'han traduït els contes A l'espona del llit: tr. Lluís
Calderer, Edicions de l'Albí, Berga, 2004), entre la novel·la fastàstica
(els llums mòbils del rei Frederic i el jardí fosforescent, la guarició
miraculosa per la reina bruixa Joana amb una palla cubana, la creació
del Golem pel rabí Loew que arriba a infondre vida a la matèria inanimada,
i el boig rei Frederic que hi veu el seu successor: l'home nou, net de
les faltes que acumula l'espècie humana, i amb un personatge que experimenta
interrupcions en la seqüència temporal; les diferents dones que en són
una de sola), el relat meravellós medieval (el jardí del primer encontre
amb la princesa Maria: un espai fora de l'espai i exempt de la tirania
del temps, fet amb la ciència d'Arcimboldi), la d'aventures, la romàntica
i l'anomenada gòtica de terror.(2)
Terror (6)
L'Entrevista amb el vampir d'Anne Rice (traduïda
al català per Joan Mateu el 1999, a Proa-Ediciones B) va reactualitzar
aquests xucladors, i el periodista musical Pep Blay a Vampíria
Sound (Rosa dels Vents, Barcelona, 2004) fa sortir vampirs en vint-i-vuit
nits musicals catalanes, entre sexe, sang i rock'n'roll. També Pere Guixà
al recull de contes Topolino (Quaderns Crema,
Barcelona, 2004) publica el relat «La vida amb Dúkula»,
amb els responsables d'una revista de vampirisme amb la redacció a la
Diagonal barcelonina. També tenen un to humorístic els contes d'El
virus Elvis de Sergi Escolano (La busca, Castellterçol, 2004),
entre els quals «Entrevista amb el vampir»
és la història d'un vampir que a Sicília va xuclar la sang del cap de
la màfia de Corleone, i fa cinc-cents anys que fuig de la vendetta de
la família; en altres contes surten, amb aire desmitificador, homes llop
o Darth Vader.
Andreu Domingo a El llegat del doctor Deulofeu (premi
Marià Vayreda, d'Olot, Empúries, Barcelona, 2004) inventa un zoòleg i
etòleg desaparegut misteriosament, que ha deixat un seguit de textos sobre
el comportament animal, amb què l'autor satiritza costums humans. Un parell
són contes de terror: «A-7» amb uns monstres
que només se suggereixen, a la manera de Lovecraft, i «Psammonaurus
spp» amb un terror que s'inspira en Alien o La cosa.
I per acabar aquest apartat acostat al terror podem esmentar dues traduccions
del gallec: Tretze campanades de Suso de
Toro (tr. Josep Franco, Bromera, Alzira, 2004), un trhiller psicològic
amb un ambient proper a Poe i Lovecraft entorn d'un misteri ancestral
relacionat amb una campana de la catedral de Santiago, i Tres
passes pel misteri d'Agustín Fernández Paz (tr. Josep Franco, Bromera,
Alzira, novembre 2004), amb tres contes de fantasmes i melediccions ancestrals.
Política-ficció (4)
Les traduccions d'artefactes supervendes com Crema
Nova York?de Dominique Lapierre i Larry Collins (tr. Mercè Ubach
i Núria Garcia Caldés, Columna, Barcelona, 2004), amb una bomba nuclear
introduïda a Nova York per Bin Laden, o Àngels i
dimonis de Dan Brown (tr. Anna Turró i David Guixeras, Empúries,
Barcelona, 2004), sobre les paranoies de les grans conspiracions mundials,
introdueix al camp de la política-ficció de conspiracions. I encara dins
aquest apartat podríem introduir la traducció de l'obra de José Saramago
sobre la lucidesa (tr. Xavier Pàmies, Ed.
62, Barcelona, 2004), en què els votants d'unes eleccions, tips dels abusos
dels polítics, en un 83% decideixen votar en blanc -un fet no tan allunyat
de la realitat, quan al darrer referèndum només va votar l'opció guanyadora
un escàs 24% dels inscrits. L'exemple autòcton de política-ficció de paranoia
conspirativa fóra Apocalipsi de butxaca de
Jordi Cussà (La Magrana-RBA, Barcelona, octubre 2004), en què una xarxa
oculta anomenada Godot & Co és la responsable de tots els atemptats i
malvestat que passen actualment al món.
Ciència-Ficció infantil i juvenil
(8)
Mig de fantasia, mig de ciència-ficció fóra Artemis
Fowl. El codi de l'eternitat de l'irlandès Eoin Colfer (tr. Carles
Miró, «Esfera», 3, Bromera, Alzira, novembre 2004), amb un ordinador creat
amb els secrets robats a unes criatures màgiques.
De producció autòctona, tenim per exemple per als més jovenets
Missatges galàctics de Pilar Lozano Carbayo (Barcanova, 2004),
amb uns extraterrestres que es comuniquen escrivint missatges a la pissarra
d'una escola; El noi que tenia mil anys de
Santi Baró (Barcanova, 2004), amb una Terra contaminada on els habitants
han de viure sota el mar; Les aventures espacials
de Ximet i Blai el papagai de Paco i Jordi Moreno (Bromera, Alzira,
2004), que vol ser alhora un viatge de ciència-ficció i un tractat de
divulgació astronòmica; Perdoni, a quin segle diu
que som? de Noemí Bages (Barcanova, Barcelona, 2004), que també
aprofita en aquest cas un viatge en el temps per fer didàctica històrica,
i L'enigma dels nens grisos de Marta Molas
(Empúries, Barcelona, juny de 2004), amb una xarxa de televisors malèfics,
que xuclen els colors dels qui els miren.
De la infinitat d'obres infantils traduïdes (com les sèries de llibres-joc
de terror -«El cau de la por»- i fantasia -«Cor de drac»- de Thomas Brezina
a Cruïlla, que sovint toquen la ciència-ficció), permeteu-me la debilitat
de recomanar, per la banda dels superherois, el quart lliurament traduït
de les cinètiques aventures del capità Calçotets de Dav Pilkey:
El capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets (tr.
Josep Sampere, Cruïlla, Barcelona, desembre 2004). I val a dir que el
mateix traductor, Josep Sampere, ha debutat com a autor publicant una
novel·la de fantasia i d'intriga ben original, El
mar de la Tranquil·litat (premi El vaixell de vapor 2004, Cruïlla,
Barcelona, setembre 2004), el mar de la Lluna que centra una narració
que es va fent ella mateixa a mesura que dos personatges en principi innominats
van sortint de la boira blanca, com dos signes negres en una pàgina en
blanc, i inicien la recerca d'un escriptor desaparegut.
Ciència-ficció (16)
* Novel·les
Parlem primer de les novetats de la col·lecció «Ciència-ficció» de Pagès
editors. Els tres darrers volums han estat, el núm. 12, Brian Aldiss,
Viatge sense final (Pagès editors, Lleida, 2004). Non-Stop (1958)
és la primera novel·la d'Aldiss, que a més de ser la revelació d'un mestre
indiscutible, i una de les seves obres més llegidores, es manté com possiblement
la millor obra del tema de la nau generacional, una novel·la de referència.
Per a aquesta edició s'ha partit de la revisió que Aldiss en va fer l'any
2000, amb què representa una novetat fins i tot per als que n'han llegit
anteriors traduccions a llengües properes.
El núm. 13, Jordi Sierra i Fabra, Schizoid (Pagès
editors, Lleida, 2004), situa un futur no gaire llunyà i en un espai no
gaire remot una crítica de costums, que fa una dissecció implacable de
l'absurditat d'una certa manera de viure, de la buidor d'unes vides aïllades
dins una estructura familiar només aparentment compartida, i això analitzat
per la lògica implacable d'un ordinador, una mena de nou Hal Nou Mil.
Una novel·la que va de l'humor a la crueltat, de la sàtira de costums
a la denúncia social, de l'erotisme a la reflexió. Sierra també ha publicat
Les veus de Mart (La galera, Barcelona, setembre 2004), en què
el protagonista també viu en un habitacle organitzat per una computadora,
que aquí fins i tot es diu Kal, i si a l'altra novel·la el cap de la famíia
treballava en la construcció d'una cúpula que havia de fer l'espai habitable,
aquí som a Mart, on els supervivents de la Terra viuen en una ciutat protegida
per una cúpula.
El núm. 14, Jordi Font-Agustí, Traficants de llegendes
(premi UPC 2003, Pagès editors, Lleida, 2004), una mostra sorprenent
de l'última ciència-ficció que es fa i es pot fer ara i aquí. L'obra té
l'aval del Premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció 2003, en competició
amb autors d'arreu del món, i se situa en un futur no gaire llunyà, en
què les empreses multinacionals són els nous senyors feudals que posseeixen
els territoris i, com en una mena de franquícies, qualsevol comunitat
pot convertir-se en estat independent si paga els drets corresponents.
Els canvis de domini dels llocs i les migracions, i també els naixements
producte de tècniques de laboratori, originen una tecnologia nova: la
implantació de falses biografies (les llegendes). Això d'una banda dóna
feina a uns escriptors especialitzats, que creen els arguments i els falsos
records, i també a una sèrie d'especialistes, d'empreses tecnològiques,
i de hackers que les pirategen. I afegiu-hi moros fonamentalistes, els
efectes de la longevitat en la sexualitat i la descripció dels ferrocarrils
del futur.
Els pròxims volums de Pagès editors seran Conflictes
d'Ian Watson, un thriller futurista trepidant entorn del primer
ordinador quàntic, disputat per màfies russes i vietnamites, sectes fonamentalistes,
amb pells-roges motoritzats i les intrigues sentimentals de les universitats
britàniques, una sorpresa com totes les obres de Watson; i també uns títols
entorn de Verne que ja us comentaré quan toqui.
Montserrat Galícia treu dues novel·les juvenils amb premi:
L'habitació de la Bàrbara (premi Enric Valor, Bullent, Picanya,
maig 2004), amb una guerra colonial dels terrícoles que han ocupat dos
planetes del sistema d'Alfa Centaure, i una noia que pren consciència
política arran de la mobilització de la seva germana, la Bàrbara, de qui
ella ocupa l'habitació. I just ara mateix ha sortit El
darrer manuscrit, premi Joaquim Ruyra 2004 (surt ara, La galera),
que encara no he vist, però que també, dins la forma d'una novel·la d'aventures,
parla de la tolerància, la violència i la intransigència: el contigut
ètic, polític i fins religiós és una constant en Montserrat Galícia, que
sol fer referències a Ursula K. Le Guin (a L'habitació de la Bàrbara,
per exemple, una de les poblacions és Omelas).
Un altre llibre juvenil amb premi: el Joaquim Ruyra de l'any anterior,
també de ciència-ficció: Àngel Burgas, MAX (premi
Joaquim Ruyra 2003, La galera, Barcelona, març 2004), un thriller juvenil
en què uns adolescents de l'any 2054 es connecten a un joc virtual d'ordinador
que permet viure les aventures al temps i l'espai que trien, i així van
a l'Empordà de l'any 2000, on fan d'investigadors privats. El joc és més
estimulant que la vida de cada dia, i pot provocar que el jugador assumeixi
plenament la personalitat virtual, de tal manera que el jo real queda
com un vegetal mentre la vida es desenvolupa dins el programa.
I Miquel Figueras i Xuclà a Un mirall entelat («Llibres
dels quatre cantons», 17, CCG edicions, Girona, abril 2004) narra la història
d'un home enriquit per una herència que vol clonar la seva dona, que va
conèixer a trenta anys, per poder-hi copular quan ella en tenia divuit.(9)
* Contes
El volum VI premis de narrativa de CF Manuel de
Pedrolo (Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2004) aplega els
guanyadors i finalistes: Victòria Ricart, primer premi, amb «Sota
els sols de Trum», una narració dins l'aire de la novel·la de Montserrat
Galícia, amb els terrícoles colonitzadors genocides, i Francesc Company
finalista amb «El naixement d'un déu», amb
la història d'un megalòman que vol ser imprescindible al món i guanyar
en el joc de ser déu. Per a menors de divuit anys, Marc López, guanyador
amb «Roy Foxer», una faula d'acció i persecucions
en un planeta majorment aquàtic, Sílvia Gonzàlez primera finalista amb
«Una gran sorpresa», amb clonació i trasplantament
forçat, i Blanca Rey amb «Stel·la Miserachs»,
amb l'enyor del passat des d'un futur superpoblat i sense arbres. El volum
dels VII premis tot just acaba de sortir ara, i conté els premiats de
l'any passat: Jordi de Manuel («Calcs») i Maria Teresa Udina i Vladimir
Hernández («Emperadriu»), guanyadors ex aequo, i Antoni Mateu («L'hoste
de l'habitació 112»), accèssit, i, per a menors de divuit anys, Blanca
Rey («Dos parells de bombetes»), guanyadora, i Marc López («Gemmes»),
finalista.
Joaquim Carbó a L'Ofèlia i jo (Pagès editors,
Lleida, maig 2004) recull tots els contes que havia publicat dins el col·lectiu
Ofèlia Dracs i, doncs, el de ciència-ficció d'Essa Efa («Els
éssers finals», amb una generació futura que tenen el cap tan gros
i els membres tan atrofiats que no es poden valer) i el de terror de Lovecraft
Lovecraft! («Eutanàsia», amb terror lovecraftià
desencadenat pels coloms ciutadans).
I, posats a espigolar contes dins de llibres de narrativa general, parlem
de Joan Gols (pseudònim de Jordi de Manuel), que a
Pantera negra (premi de prosa de ficció Sant Just Desvern, Proa,
Barcelona, setembre 2004), en un llibre de relats sobre futbol, a més
d'algunes referències a la ciència-ficció, en té alguns de futuristes:
«Llotja», situat el febrer de 2019, amb un
president de Catalunya de vuitanta-nou anys amb aspecte de mestre Ioda
i els àrbitres robòtics, i situa el relat «Fins
al barret» el juliol de 2020, en què acaba la lliga futbolística
d'onze mesos iniciada el setembre, hi ha un clon de Pelé i s'han suprimit
les eliminatòries amb llançament de penals per evitar infarts.
Carme Meix a Cercles (premi Vila d'Ascó,
Cossetània, Valls, abril de 2004), que aplega contes contra la intolerància
al llarg de la història, a «El novè cercle» descriu
un futur en què la gent de més de cinquanta-cinc anys són internats a
les ciutats del Descans Perfet, una mena de residències on són exterminats;
un interessant conte de ciència-ficció sociològica.
Joan Rendé a La pedra a la sabata (premi
Mercè Rodoreda 2003, Proa, Barcelona, febrer 2004) té algun conte en què
utilitza el fantàstic, sense màgia ni elements sobrenaturals, amb valor
metafòric com «El veí nou», en què amb la
reforma d'un barri, declarat Zona de Futur, els veïns de tota la vida
espien un veí nou, que uns dies compareix amb una dona, uns dies sol,
uns dies amb criatures, altres dies surt d'altres edificis, fins que sabem
que tot són diferents imatges del client idoni, prototip clònic de la
nova uniformitat; o com «L'home que no sortia a
les fotografies», un personatge modest que mai no havia sortit
en cap fotografia i quan es vol fer retratar tampoc no hi surt, i el tècnic
fotògraf intenta explicar com un cas d'afotia, perquè «la meitat de les
causes científiques o filosòfiques no són res més que un nom sobre el
qual caldrà treballar durant anys i potser segles, per tal d'arribar a
descobrir-ne el perquè»; i potser fins i tot a «La
pèndola», amb el guardià del Museu del Temps, que regula els rellotges
antics amb el seu de quars, que sobtadament s'avança i es detura, possiblement
esperant-lo marcant-li l'hora darrera.
I acabem amb David Ventura, que dins Estic treballant
per arruïnar la meva vida (Montflorit, Cerdanyola, 2004) entre
altres relats presenta una facultat de lletres de la UAB presa per una
banda d'autòmats, i una faula sobre els ocells-Stuka, uns ocells mutants
perquè han fet el niu sobre un d'aquest avions de combat de l'exèrcit
nazi.
També en reculls traduïts trobem alguna cosa assimilable, com el conte
«Temps groc» dins el recull del mateix títol de la grega Maria
Skiadaresi (tr. Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí, «Lo marraco blau»,
12, Pagès editors, Lleida, juliol 2004), en què una actriu obsedida per
mantenir la joventut i la bellesa, després de tota mena d'operacions quirúrgiques,
dietes i exercicis, recorre a un metge xinès, que li garanteix el rejoveniment
amb la condició que no estimi, perquè el sentiment provoca la corrupció;
inicia el tractament, però quan rejovenida s'enamora i s'oblida d'anar-se
a posar la injecció corresponent, comença una regressió galopant, que
la fa retrocedir fins a l'estadi unicel·lular. Dins el mateix recull,
«Retorn» té més l'aire d'un conte fantàstic, amb intervenció sobrenatural:
un misteriós visitant compareix entre uns arqueòlegs actuals i explica
que era un pilot de vaixell de Napoleó, i els assegura que l'emperador
va amagar en aquell lloc un papir sagrat, que efectivament troben.(7)
Teatre (3)
Cito de segona mà, perquè no he vist els espectacles i no sé que se n'hagin
publicat els textos. Vaig veure anunciat que al teatre Monumental de Mataró
el 20 de febrer Dreams Teatre presentava El petit
extraterrestre, una obra de teatre infantil. I justament el 20
de febrer s'acabaven al Romea de Barcelona les representacions d'Ets
aquí? de Javier Daulte, traduïda per Toni Casares i estrenada el
14 de gener, i que justament es representarà també al teatre Monumental
de Mataró el divendres 11. Daulte ja havia estrenat fa un parell d'anys
al Lliure 4D Òptic, sobre universos paral·lels i realitats alternatives,
i a l'obra d'ara, Ets aquí?, apareixen personatges invisibles; l'argentí
Javier Daulte és dels pocs dramaturgs que utilitzen recursos de la ciència-ficció.
I divendres passat (25 de febrer) el suplement d'espectacles de l'«Avui»
anunciava que al teatre Estable de Catalunya, al Poble Espanyol de Montjuïc,
feien fins al 20 de març 1Q 100, de la qual
segons la nota Ferran Audí era l'autor i el director, però per la sinopsi
argumental que n'explicaven l'argument era el de Flors per a l'Algernon
de Daniel Keyes, una de les novel·les de ciència-ficció més corprenedores
i de la qual se n'han fet adaptacions cinematogràfiques i teatrals.
Assaigs i estudis (3)
La novel·la d'Emili Bayo L'edat de les paraules
(premi Ciutat de Palma 2003, Proa, Barcelona, maig de 2004), que
és la biografia d'un personatge marcat pels llibres i la lectura, que
ha viscut per la lectura, es pot considerar quasi com un assaig sobre
els llibres que configuren l'imaginari d'un lector del nostre temps, que
són glossats en llargues notes; a part de còmics com «Spiderman» o «El
Capità Amèrica», hi trobem precursors com Frankenstein de Mary Selley,
els Contes d'E.A. Poe, L'estrany cas del doctor Jekyll i míster Hyde de
Stevenson, Vint mil llegües de viatge submarí entre altres obres de Verne,
i La màquina del temps de Wells.
Al llibre d'articles de Carles Sentís L'Instant
abans del 36 (La campana, Barcelona, setembre de 2004) hi ha una
interessant entrevista a Wells feta a Barcelona el 1935, en què confessa
que ja no l'interessa la literatura i està entusiasmat amb els projectes
cinematogràfics que enllestirà el 1936: La vida futura dirigida per William
Cameron Menzies i L'home que feia miracles, que dirigirà Lothar Mendes.
L'obra més interessant pel que fa a teoria sobre literatura fantàstica
catalana és Els altres mons de la literatura catalana,
a cura de Víctor Martínez-Gil (Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors,
Barcelona, 2004). És un aplec de vuitanta-sis textos, dels segles XIX
i XX, contes o fragments de novel·les, agrupats en dotze apartats, més
per la intencionalitat temàtica que no per la iconografia anecdòtica,
que el recopilador justifica així: els cinc primers («Les presències fantasmals»,
«Relats meravellosos», «Els monstres, «Tractats de vampirologia» i «Estranyes
percepcions») recullen les grans línies narratives en què apareixen elements
sobrenaturals o inquietants (allò que en diríem fantasia i terror); els
tres següents («La ciència misteriosa», «La temptació fàustica» i «Savis
estrafolaris») tracten respectivament de la ciència entre la superstició
i la raó, la voluntat de dominar el món, i la ridiculització; després
hi ha tres apartats sobre la dimensió social de la literatura especulativa:
«La fi del món», sobre la destrucció de la humanitat, «Benvinguts a Utopia»,
amb somnis i malsons sobre la societat ideal, i «Allà on no ha estat mai
ningú», sobre el viatge interplanetari i l'encontre amb altres éssers
(tots sis, doncs, d'allò que en diríem ciència-ficció, incloent-hi les
utiopies); i finalment «Fets extravagants», que tracta de tots aquests
temes des de la desmitificació i l'escepticisme, i fins diria la sàtira.
A la introducció i la justificació, de més de quaranta pàgines, l'antòleg
situa de primer que no s'ho planteja com una antologia de gènere, sigui
fantasia o ciència-ficció, sinó de la literatura que enfronta els límits
de la realitat; qüestiona també la divisió entre alta literatura, literatura
culta, i literatura de consum de masses, i mostra com això varia també
pel lloc (Poe o Lovecraft per als anglosaxons són autors de gènere i per
als llatins autors de culte), analitza la situació de la literatura de
gènere dins la realitat catalana, i conclou que la literatura d'aquests
gèneres (des del meravellós i fantàstic, l'especulació científica, fins
a la divisió actual de la literatura fantàstica en fantasia, terror i
ciència-ficció) cerca donar una visió còsmica, global, dels grans arquetips,
que és escamotejada per la visió del present, i recrear els grans mites
com a ficció.
Centenari de Verne (10)
El centenari de la mort de Jules Verne, el 24 de març, centra l'any literari
pel que fa a ciència-ficció. Aquesta trobada
de Mataró n'és una mostra. O el cicle «Jules Verne,
somnis i realitat» de diferents biblioteques de Barcelona el maig,
o l'espectacle infantil «De la Terra a la Lluna»,
a partir de l'abril, també de les biblioteques de Barcelona. També a Barcelona
del 24 de setembre al 2 d'octubre hi haurà la setmana
de l'aeronàutica i l'espai, en homenatge a Verne, dins les festes
de la Mercè.
* Hi ha previstes exposicions: la de
Cosmocaixa, «Amb els ulls de Verne» del juny de 2005 al març de
2006; «La volta al món en 80 objectes» del
museu etnològic de Barcelona; la itinerant del Centre de recursos pedagògics
del Baix Maresme, al Masnou, del departament d'Educació de la Generalitat
de Catalunya; una de conjunta entre el Museu del cinema de Girona, el
de la Pesca de Palamós i el de la Joguina de Figueres; una altra al museu
marítim de Barcelona...
* Un concurs literari a l'Institut francès de Barcelona: «El francès,
llengua de l'aventura científica».
* Publicacions: Al País Valencià Bromera
treu aquest mes de març una biografia de Jesús Navarro,
Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne («Sense fonteres»,
19, Alzira, març 2005); el gener va publicar una adaptació infantil de
Vint mil llegües de viatge submarí (adap. Jesús Cortés, il. Enric
Solbes, «El Micalet galàctic», 111, Alzira, gener 2005) i el febrer
Cinc setmanes amb globus (tr. Jesús Cortés, «A la lluna de València»,
45, Alzira, febrer 2005) i una adaptació per a teatre infantil de La
volta al món en vuitanta dies (adap. Juli Disla, «Micalet teatre»,
25, Alzira, febrer 2005), que es representa des del gener fins a l'abril
a València.
* La Galera, del grup GEC, ha publicat una adaptació de Miquel Desclot
de La volta al món en 80 dies (il. Javier
Andrada, «Petits universals», febrer 2005). I és de preveure que hi haurà
moltes reedicions.
Pagès editors, dins la col·lecció «Ciencia-ficció», oferirà dues novetats
absolutes: La caça del meteorit (edició a
partir del manuscrit original, no de la versió ampliada pel fill, Michel,
com s'ha fet fins ara) i Els fills del capità Verne,
llibre col·lectiu de relats d'homenatge a Verne per part de la SCCFF.
* DVD: Ha sortit la versió catalana del film La
volta al món en 80 dies amb Jackie Chan. I Barcelona Multimèdia
va treure l'any passat una adaptació de la novel·la feta per Toni Matas.
Val a dir que La volta... és la novel·la de Verne més traduïda al català,
i la primera que s'hi va traduir, el 1926.
* També les revistes s'hi dedicaran (Jesús Navarro ha publicat un article
a «Mètode»...), i en aquest sentit presentem el dossier del «Serra
d'Or» de març, amb cinc articles: presentació del dossier i «La
connexió catalana» per A. Munné-Jordà, «JV escriptor del seu temps» per
Pere Verdaguer, «La recepció de Verne a Catalunya» per Ramon Pinyol i
Torrents, «La influència en Josep M. Folch i Torres» per Eulàlia Pérez
Vallverdú i «JV, un científic, un literat o un diletant» per Santiago
Riera i Tuèbols.
Conclusió
Amb seixanta-set llibres, pel cap baix -sense comptar obres teatrals (3),
DVD (2) i revistes (1), ni exposicions i alguna traducció dubtosa-, en
un any, qui no llegeix ciència-ficció o fantasia en català és perquè no
vol.
Antoni Munné-Jordà
|